Aquests dies han estat dels millors de la meva vida . Tot m'ha anat perfecte, sobre tot per que m'he
enamorat. No m'esperava que em passes això tan bonic i apassionant a la meva edat .
Era un dia que feia bastant fred i jo tenia ganes de prendre alguna cosa que em fes treure aquella fred de sobre .
Vaig entrar a una cafeteria que hi havia , un carrer mes en ball de on era, vaig seure a una taula on hi havia mes gent apart de mi.
Algunes menjaven , alguns llegien el diari...
Vaig començar a observar-los i imaginar-me històries que podrien viure en el seu món.
Vaig sentir que algú em mirava , però no sabia qui . Sentia una força de mirada que no podia identificar .
Vaig demanar una tassa de xocolata ben calenta . Tothom estava mirant un espectacle de ombres xineses , tan punt es posaven alegre com s'entristien . Em vaig aixecar , però quan anava a pagar , em vaig xocar amb una noia, de uns 15 anys , preciosa , amb uns ulls marró clar tirant a verd, era morena i una mica mes baixeta que jo. Em va dir: No se qui ets , però ets qui esperava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada